casa per a mare i fill

la metàfora d'una relació: dos volums, dos espais... independents però comunicats; villafranca 2008

La relació entre una mare i el seu fill adolescent: un lligam per sempre però també una independència que s’està gestant. La casa n’és una metàfora; organitzada en dues peces connectades per una pèrgola que uneix i alhora separa.

El volum és un diàleg de dues cobertes, gran i petita; paral·leles però amb inclinacions, vols o camins diferents. La pèrgola, generada per una superfície reglada és com un fi llençol que cobreix, protegeix els espais on la vida va passant. Uns espais exteriors protagonistes, com una extensió de la casa. Patis o corrals, zones de sol i d’ombra, racons íntims i d’altres més oberts… sempre amb una estreta relació amb l’interior.